Mònica Socías Güell
Mar i lletres

Tanco els ulls, imagino un somni i el sento meu. Busco les paraules i les lligo al pensament, les vesteixo amb ànsies d’aventura, i faig néixer els personatges per omplir-los d’emocions, modelar-los amb passió, entrellaçant les seves vides, entre descobertes, intrigues i traïcions. Escriure, per mi, és un viatge sense retorn, on cada lletra et regala les ganes de més. En aquest espai literari, hi comparteixo part d’aquest viatge amb vosaltres. Benvinguts al meu món. ©Brisam.

Prosa

No vull deixar-me un t’estimo

Per a 23 abril, 2018

No vull deixar-me un t’estimo, no, no vull. No vull oblidar-me d’instants, del teu cor, de les teves mans. Recordar un aniversari, aquell aroma que portes enganxat a la pell, la història del nostre anell, una taula, silencis i vi novell. Records de tot el que hem fet, construir i reconstruir, desfer i tornar a refer. Vull recordar que a cada instant ho vaig disfrutar, somriures i amor que no es poden esborrar. Vull, si, vull, incordiar-te, atabalar-te, marejar-te, que m’abracis i em somriguis amb carona entremaliada. Bressolar-te els somnis quan dorms, perdre la nit per mirar-te, vull. Perquè el temps ens roba temps, i les paraules no dites, són sentiments que s’emporta el vent. I ara, que cada cop en tenim menys, no vull deixar-me un t’estimo, els dos ja sabem que ho saps, però no vull tancar cap conversa, ni pronunciar una bona nit, sense vestir-lo d’allò que sempre et dic T’estimo.

©Brisam

ETIQUETES
POSTS RELACIONATS
Pósit

6 novembre, 2018

prosa - Eterns
Eterns

5 desembre, 2017

Fum

17 juliol, 2017