Mònica Socías Güell
Mar i lletres

Tanco els ulls, imagino un somni i el sento meu. Busco les paraules i les lligo al pensament, les vesteixo amb ànsies d’aventura, i faig néixer els personatges per omplir-los d’emocions, modelar-los amb passió, entrellaçant les seves vides, entre descobertes, intrigues i traïcions. Escriure, per mi, és un viatge sense retorn, on cada lletra et regala les ganes de més. En aquest espai literari, hi comparteixo part d’aquest viatge amb vosaltres. Benvinguts al meu món. ©Brisam.

Prosa

TEMPS

Per a 24 abril, 2016

El dia s’anava apagant mentre ella passejava amb la calma d’aquells que ja ho tenen tot fet. Amb la mà, anava tocant les parets de pedra, que es desfeien entre els dits, exactament igual que quan era petita. I es va fer de nou la mateixa pregunta. Com pot ser que si es desfan a les meves mans, amb els anys i anys que tenen, encara segueixin dempeus? Estic segura que tothom les toca, on està el secret perque aguantin tant? I quan aixecà la mirada, va tornar a veure la porta, la seva porta. Amb els dits resseguí les línies de les inicials, era com un ritual. Va fer-ho quan se’n va anar, i ara ho feia per avisar que ja era aquí, que havia tornat. I asseguda a l’escaló del carrer, va entendre perque les pedres no es desfeien. Elles eren com els sentiments, que es comparteixen, es regalen, ens els tornen entre llàgrimes, els desfan com si no tinguessin valor, els desitgen sabent que no els tindran, els admiren, ens els roben i utilitzen, i tot i el temps, continúen allí, desgastats, però dempeus. Com els seus en aquell moment. Podia sentir-los vius, d’un intens tan clar, que el temps havia tornat enrere, i la nena que jugava a la porta de casa mentre imaginava com seria el món allí fora li envaia la mirada. 

©brisam

ETIQUETES
POSTS RELACIONATS
Pósit

6 novembre, 2018

No vull deixar-me un t’estimo

23 abril, 2018

prosa - Eterns
Eterns

5 desembre, 2017

3 Comentaris
  1. Sergi

    24 abril, 2016

    Felicitats Princesa sabia que ho aconseguiries, ets molt grand

  2. Sergi

    24 abril, 2016

    M”encanta Monica el primer de segur una llarga quantitat de fantastics escrits.

  3. Sergi

    27 abril, 2016

    Felicitats. Desitjan poder llegir el seguent

Els comentaris estan tancats