Mònica Socías Güell
Mar i lletres

Tanco els ulls, imagino un somni i el sento meu. Busco les paraules i les lligo al pensament, les vesteixo amb ànsies d’aventura, i faig néixer els personatges per omplir-los d’emocions, modelar-los amb passió, entrellaçant les seves vides, entre descobertes, intrigues i traïcions. Escriure, per mi, és un viatge sense retorn, on cada lletra et regala les ganes de més. En aquest espai literari, hi comparteixo part d’aquest viatge amb vosaltres. Benvinguts al meu món. ©Brisam.

Prosa

Si sabessis

Per a 5 abril, 2017

Asseguda un dia més, sumant cafès que esperen i desitgen que avui si, que avui tornis a venir. I tu, com cada matí, passejant entre les taules, desfent camí cap a mi. T’observo entre columnes, i l’aroma de la tassa que es fa còmplice de cada mirada, com sempre, la meva ànima amaga. Silencis que bateguen al ritme desesperat d’un cor trencat, però ningú ho sap. Si sabessis que és mirar-te, des d’aquí, des dels meus ulls, curulls de tu. Radiografies que perduren en la ment i el pensament, que recorden cada moviment, cada gest, constantment. Si sabessis que tu fas, d’un cafè, llaminadura, i d’una estona, tota una aventura. Potser, si sabessis què em provoques, que em regires i capgires, potser aleshores, em miraries. I jo, potser aleshores, m’atreviria…

©brisam

ETIQUETES
POSTS RELACIONATS
Pósit

6 novembre, 2018

No vull deixar-me un t’estimo

23 abril, 2018

prosa - Eterns
Eterns

5 desembre, 2017

1 Comentari
  1. Rocío

    20 abril, 2017

    Me haces soñar, recordar y a la vez llorar.
    Los sentimientos recuperan vida, y la nostalgia amargura, es maravilloso lo que escribes.

Els comentaris estan tancats