Prosa

OCTUBRE

Per a 3 octubre, 2016

Vull dibuixar-me denou, amb tu, Octubre, plena de la passió dels qui mai es deixen vèncer. Amb la força del mar quan fa mal temps, però amb la dolçor de la brisa que acaricia les tardes tranquil·les de la tardor. No vull negar-me les llàgrimes, formen part del que jo sóc, del que he viscut, però no vull que apaguin passions, vull que formin part del meu passat, senzillament. I vull, vull, tantes coses… la dolçor, la sensació, un crit, el mar, abraçades i petons, companyia i emocions. Sóc de lletres, descobertes i cançons. Sóc el mar i el cel i el temps. Sóc per tu, el que tu vulguis, si tu vols, jo sóc aquí.

© brisam

ETIQUETES
POSTS RELACIONATS
Pósit

6 novembre, 2018

No vull deixar-me un t’estimo

23 abril, 2018

prosa - Eterns
Eterns

5 desembre, 2017

2 Comentaris
  1. Ricard

    26 juliol, 2018

    Salutacions Mònica guapa,preciósas les teves lletres plasmades el teu bloc,una abraçada bonica

    • Monica

      31 juliol, 2018

      Molt agraïda pel teu temps i encantada que gaudeixis de les meves lletres Ricard. Una abraçada!

Els comentaris estan tancats

Mònica Socías Güell
Mar i lletres

Tanco els ulls, imagino un somni i el sento meu. Busco les paraules i les lligo al pensament, les vesteixo amb ànsies d’aventura, i faig néixer els personatges per omplir-los d’emocions, modelar-los amb passió, entrellaçant les seves vides, entre descobertes, intrigues i traïcions. Escriure, per mi, és un viatge sense retorn, on cada lletra et regala les ganes de més. En aquest espai literari, hi comparteixo part d’aquest viatge amb vosaltres. Benvinguts al meu món. ©Brisam.