Matins

Les onades ja fa estona que piquen a la finestra, i el dia comença a acompanyar-les i les tenyeix d’aquell color blau que tant ens agrada. Amb les presses de la passió, no vam tenir temps de baixar la persiana, i la lluna li ha explicat al sol els nostres secrets. Així que la seva llum entra en silenci, i a poc a poc, per no
despertar-nos de cop. El llit ara és tendre, obro els ulls, a mitges, només per saber si continues al meu costat, i em trobo amb la teva mirada, tranquil.la i dolça, somrius i em dius bon dia amb aquella cara de felicitat endormiscada que no he oblidat mai. Se m’escapa una rialla i et petonejo amb energia, sí, la que sempre deies que tinc al matí i tant t’atabala. Jo tampoc he canviat, ja veus. No volem parlar del passat. M’aixeco i obro la finestra, deixem entrar aires nous plens de blaus, i puc veure com el sol em fa l’ullet entre la brillantor de la seva llum reflexada al mar.

©brisam

• En Català