Mònica Socías Güell
Mar i lletres

Tanco els ulls, imagino un somni i el sento meu. Busco les paraules i les lligo al pensament, les vesteixo amb ànsies d’aventura, i faig néixer els personatges per omplir-los d’emocions, modelar-los amb passió, entrellaçant les seves vides, entre descobertes, intrigues i traïcions. Escriure, per mi, és un viatge sense retorn, on cada lletra et regala les ganes de més. En aquest espai literari, hi comparteixo part d’aquest viatge amb vosaltres. Benvinguts al meu món. ©Brisam.

Poesia

Grises

Per a 10 febrer, 2017

Me pasé toda la vida,

Queriendo,

Luego soñando,

Y al final,

Siempre esperando,

Ahora caigo en la cuenta,

De que nada hice bien,

Que fue mucha la empatía,

Mucho lo que regalé,

Que quizá debí quererme,

Quererme sin esperar,

Porque quien espera desespera,

Y me cansé de desesperar

Me cansé de cuentos de hadas

Que no paran de bailar

De príncipes de colores,

De aburridos trovadores.

Ahora entiendo que no siempre

La vida es de algún color,

Que los grises muchas veces

Son tono tranquilidad,

Son tono de soledad.

©brisam

ETIQUETES
POSTS RELACIONATS
Melodia

24 octubre, 2018

Abraçada

28 agost, 2017

Descalzos silencios

5 maig, 2017