I em preguntes si sóc feliç

Em preguntes si sóc feliç, aquí, lluny de tu, i lluny de tot. Et diré que visc envoltada d’històries per descobrir, i que m’abraço a elles buscant el caliu que li fa falta a la meva ànima. En silenci, somnio amb els ulls oberts obrint pàgines d’un groc tardor, de temps passats. Paraules escrites que parlen de llàgrimes que mai van escolar-se galta avall, lletres que dibuixen traç a traç vides deslligades com la nostra. Elles escolten batec a batec, les pors i les tristors que encara no puc deixar anar, és el que passa quan no es pot oblidar. Però també et diré que amb el temps, els grocs pugen la intensitat, i em parlen de veritats, i alhora, realitats. Que cada matí, al meu jardí, les mimoses em somriuen, groc intens i molt valent. I les lletres que ploraven, ara riuen i m’expliquen que tinc la mirada més plena, que la lluna cada vespre s’apropa a la meva finestra,per besar-me tots els somnis. Que els meus dits són més lleugers i les lletres els fan viure. També et dic que ara somric.

©brisam

• En Català